ORÍGEN I HISTÒRIA DEL SABÓ
Placa Sumèria d'argila (Museu d'Istanbul) |
El naixement del primer sabó es perd en l'antiguitat, definit avui com la sal alcalina d’un àcid gras, es situa sens dubte molt abans de l'Era Cristiana.
A la
civilització Sumèria correspon la placa de l'any 3000 abans de l'Era
Cristiana en que es parla de les propietats curatives d'un «sofre
sabonós».
A
Tello, Mesopotàmia, s'ha trobat una placa d'argila de l'any 2500 A.C. on
descriu la fabrica-UON del sabó, utilitzant oli i la quantitat precisa
d'herba sabonosa
És de
suposar que els egipcis fabricaven sabó, donat els enormes dipòsits de
sals que recollien després dels famosos cicles d'inundacions del Nil, i
utilitzaven el sabó pel rentat del cotó i del lli, segons s'aprecia en
gravats de l'època.
Gravat egipci en el qual pot observar diversos estadis de l'art de teixir, la bugaderia, l'escorregut i l'estesa del rentat. En un papir que data d'aproximadament 1500 anys A.C. i que constitueix tot un tractat mèdic, es descriu que, barrejant olis animals i vegetals amb certes sals (que havien de ser de tipus alcalí), s'obté un producte de tipus sabonós utilitzat per combatre malalties de la pell i també pel rentat.
Per
aquesta època, Moisès va subministrar als israelites unes lleis
detallades que governaven tot el referent a la neteja personal,
relacionant estretament la higiene amb la salut. Alguns passatges
bíblics permeten suposar que els israelites sabien que barrejant cendres
amb greixoa es produïa una mena d'ungüent.
Sembla
que els primers pobladors de Grècia no utilitzaven sabó, sinó que
aplicaven sobre els seus cossos argila, sorra, pedra tosca, cendres i
oli, eliminaven tant la brutícia com l'oli per mitjà de d’un rascador
metàl·lic.
Va ser
durant l'Imperi Romà quan la fabricació del sabó va esdevenir una
veritable artesania. El seu ús es va orientar tant en l'elaboració
d'ungüents i pomades com al rentat de tèxtils i superfícies dures.
A les excavacions de la ciutat de Pompeia, s'ha descobert una fàbrica de sabó que data de més de 1.900 anys. Galèmenciona el sabó usat específicament per a la neteja al segle II.
Plini el Vell, refereix en aquests termes la fabricació del sabó:
...
«També és útil un sabó, aquest invent dels Gals, per donar brillantor
als cabells. Es fa amb greix i cendra, i obtenint el millor amb cendra
de faig i greix de cabra; hi ha dues classes, l'espès i el líquid »...
No
obstant això, potser convé distingir que quan els nostres avantpassats
parlaven de tractar greixos animals amb extractes de cendres de certes
plantes (pel seu contingut en sodi i potassi), en realitat no estaven
produint un sabó, tret de que haguessin hidrolitzat els
triacilglicerols. Les cendres lixiviades de vegetals contenen carbonats
alcalins que no poden saponificar greixos neutres, sinó com a màxim
produir ungüents o pomades de greixos emulsionats, que no tenen poder
detersiu. La casualitat va poder dur l'home primitiu a la caustificació
de les cendres vegetals, aquestes s'obtenien en forns construïts amb
pedra calcària, que sota l'acció de la calor produïa calç viva. La
lixiviació de la barreja de cendres i calç va poder produir una solució
càustica, la qual, convenientment decantada, va possibilitar la formació
de sabó amb els greixos animals.
El fet
indubtable és que si a l'antiguitat obtenien sabons, indueix a pensar en
la possibilitat de tal procés, sent un dels molts coneixements que
l'home ha anat obtenint treballosament, i que per pura rutina ha repetit
sense saber el seu fonament. D'altra banda, no seria just ser tan
severs en aquests matisos amb els nostres avantpassats, doncs es va
haver d'esperar fins a 1823, als brillants treballs de Chevreul, per
entendre el fenomen; per això, i en honor al seu caràcter creatiu
intuïtiu, es pot seguir considerant a aquells com els veritables
inventors del sabó.
La
fabricació del sabó gairebé desapareix com artesania (en el món
mediterrani) des de la caiguda del Imperi Romà fins al segle X de l'Era
Cristiana. Cal recordar que en aquesta època de la història es
caracteritzada per l'existència de les més terribles plagues,
conseqüències de malalties contagioses, com a reflex d'un baix nivell
d'higiene. Això va ser especialment a Europa Occidental, on es va
apreciar una elevadíssima despoblació a causa de l'elevat índex de
mortalidad.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada