A CATALUNYA

CLICA EN AQUEST ENLLAÇ ABANS DE COMENÇAR A LLEGIR I ESCOLTA AQUESTA HISTÒRIA:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/historia-del-sabo/video/3204690/



El sabó té la propietat de desprendre les matèries grasses de les superfícies on són adherides i de mantenir-les en suspensió sobre l’aigua. Per tant, permet eliminar les taques i la brutícia d’aquestes superfícies. S’obté per l’acció d’un producte alcalí, la sosa càustica, sobre una matèria grassa d’origen animal (antigament greix de cabra, d’ovella, de porc, de bou… ) o vegetal (s’utilitzaven olis vegetals diversos, el millor, però, el d’oliva.

De fet, el sabó tan sols és greix, que sorprenentment, és classificat químicament com un àcid neutralitzat per un alcalí. Si barregem cendra amb greix, podem netejar. El fort alcalí de la cendra neutralitza els àcids del greix per formar sabó.

El greix no ha d’estar ranci i, si ha d’estar emmagatzemat molt de temps, cal desfer-lo primer.

Els nostres avantpassats més antics gairebé no l’utilitzaven. En el seu lloc feien servir cendra, argila o extractes vegetals. Encara que era conegut a l’Antiguitat, el sabó no es va utilitzar realment fins després de 1850, quan la indústria començà a fabricar-lo en quantitat. Finalment fou desbancat pels detergents moderns, derivats del petroli.

Paral·lelament als primers passos de les rentadores, van sortir els primers detergents de les cases Camp i Barangé. El primer canvi revolucionari en matèria de sabons van ser les escates, que no eren gran cosa més que sabó ratllat que es dissolia més fàcilment a l’aigua que el que es venia en pastilla.

A la postguerra, hi havia gent que per suplir l’escassetat de sabó, se’l feia a casa: s’encenia la cuina econòmica, que ja havia començat a quedar arraconada pels fogons de gas, i s’hi posava al damunt una gran caldera guardada especialment per a l’ocasió. S’hi abocaven els olis usats anteriorment per fregir amb greixos animals, el greix descarnat. Quan eren ben fosos, s’hi barrejava sosa càustica dissolta amb aigua. Era qüestió de barrejar amb un pal de fusta, evitant els esquitxos, i quan es produïa la saponificació es deixava refredar fins que el sabó quedava tot a la part superior. S’abocava en motlles de fusta rectangulars, enginyosament travessats per cordills en l’obertura, per tal d’obtenir la forma de pastilles amb les que rentar la roba.

La pastilla de sabó es reservava per a les peces petites de roba. Hauria estat un luxe i una inutilitat emprar-lo en la bugada dels llençols i tovalles.

Caldes de Montbui-12-09-2009

Abans de la guerra van començar a aparèixer els primers productes de sabó en pols: Netisuau, fabricat a Sabadell, i el Copos Lux.

Però aquesta manera de fer sabó a la postguerra ve d’antic, de quan es feien el sabó a casa perquè no se’n fabricava a les indústries.

Aquí teniu diferents receptes:

En un cubell:

1.Posar 8 l d’aigua i ¼ kg de sosa càustica.

2.Es deixa durant dues hores. Amb lluna plena, sobretot, això és molt important.

3.Després s’hi posa un litre d’oli, és igual de soja que d’oliva. Ella aprofita el dels fregits de la cuina.

4.Afegeix 1 kg de Gior líquid i un pot de sabor moll.

5.Es deixa durant tres dies. Cal anar remenant i que li toqui el sol.

Així en surten uns 12kg, i ja podeu rentar!

És el que s’anomena sabó toll o moll.

Més antiga és aquesta:

·       1kg de sosa.

·       10 l d’aigua.

·       4 kg de greixos d’olis usats o peles de greix, cansalada, etc.

(No es pot fer sabó només amb olis de fregir, ja que aquests no deixen que prengui).

Es fa bullir en un calder, si bull si no bull, i amb un barró es va remenant contínuament, sempre cap a la mateixa banda. Després es deixa refredar fins que prengui; més o menys una nit.

Al cul del calder hi queda el material dolent, els residus, i a sobre hi queda una mena de pa en forma de roda compacte amb el sabó ja fet, se separa i es va tallant a trossos amb un ganivet o un filferro, més o menys en forma de dau, rebent, així, el nom de daus.

Com més temps maduri millor, uns sis mesos.

Abans que s’endurís si podia afegir el perfum que es volgués.

Aquest sabó també es podia fer servir per a la higiene personal i per rentar els plats.

S’aconsellava fer-lo en lluna nova, quedava més bé.

De receptes en trobareu moltes de diferents pels pobles de Catalunya, però totes són molt semblants.

El sabó podia ser de dos tipus:

el moll: no s’assecava mai, era una pasta més o menys espessa. Servia per als plats o per estovar la roba.

el fort: es tallava a daus i servia per ensabonar la roba. Amb el temps s’assecava i es tallava en làmines perquè es disolgués millor.

A Balaguer l’ofici de fabricant de sabons havia tingut molta importància, ja que fou aquesta població un dels primers llocs on es feia el sabó d’oli d’oliva amb consistència, car abans sols es fabricava el sabó moll o tou. Els Roca, Farré, Borràs … s’acreditaren en l’ofici, fent grans exportacions. A començaments del segle XIX aquest ofici fou l’origen d’algunes fortunes balaguerianes.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTIVITATS:

1. Per què antigament barrejaven els greixos amb cendra per fer sabó?

2. Quina relació hi pot tenir la Lluna amb la fabricació antiga del sabó?

3. Consulta aquesta adreça del blog sobre Reviu Gaià fet per la Maria Estruch sobre les tradicions a pagès i explica amb les teves paraules tot el procés del sabó que es feia el mes de gener. 
http://reviugaia.blogspot.com.es/

4. Comenta el significat de l’expressió que surt al blog Reviu Gaià consultat: “Tanta roba, tan poc sabó i tan neta que la volem”

5. Quan acabis, guarda-ho a la teva carpeta i prepara un petit resum de 4 o 5 línies per penjar-lo al blog.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------