AL LLARG DEL TEMPS

TEXT 1:
No es sap exactament quan ni on es va fer el primer sabó. Segons la llegenda romana el sabó va ser descobert per l’aigua de pluja amb la que es rentava baix dels vessants del Mont Sabo, junt al riu Tíber. El greix dels nombrosos sacrificis animals es va mesclar amb les cendres dels focs cerimonials, i van ser els esclaus els que van notar les seues propietats per rentar, primer les seues mans i després les peces de vestir.
Existeixen documents de cultures primitives que permeten estudiar l’origen del sabó. És el cas d’uns pots de fang d’origen babilònic al voltant del 2800 a.C., les inscripcions dels quals descriuen la mescla de greixos amb cendres. Altre corrent parla d’un origen celta del sabó. Siga quina siga la seua procedència, del que no hi ha dubtes és que els romans contribuïren enormement en la seua expansió.

Les teories del metge romà Galè van ser fonamentals fins l’Edat Mitjana. Va ser el primer que descriu la utilització del sabó com a remei curatiu, per a la higiene personal o el rentat de la roba. També va observar que la neteja té un efecte curatiu en les malalties de la pell.

La indústria del sabó va prosperar en les ciutats costaneres de la Mediterrània, en les actuals Espanya i Itàlia, afavorides per l’abundant presència d’oli d’oliva. En el segle XV destaca l’aparició del sabó de Marsella, preparat amb una barreja de greixos vegetals.
Tot i això, i en la mateixa època, finals de l’Edat Mitjana, enfront la gran expansió de la pesta negra, el bany va passar a considerar-se una activitat perillosa per les creences que l’aigua i les humitats eren altament contagioses.

Durant el Renaixement es va mantenir el costum de banyar-se només una o dues voltes a l’any, en general, i al mateix temps es va desenvolupar molt la indústria del perfum, precisament per tractar d’ocultar aquestes males olors.

La fabricació de sabó va seguir sent un art relativament primitiu i reduït fins al segle XVIII, quan es van desenvolupar tècniques que proporcionàvem un sabó més pur i va canviar la consciència de la gent sobre la importància de la higiene.
Diversos químics francesos van aportar importants avanços en la indústria sabonera, descobrint i desenvolupant fórmules per l’obtenció de sosa a partir de la sal comú, o descrivint al detall el procés de la saponificació. A més, els descobriments de Louis Pasteur demostraren que la higiene personal redueix l’expansió de malalties. Tot açò va esdevenir en importants avanços i en la professionalització de la fabricació i expansió de sabó. A mitjans del segle XIX van tornar a haver grans canvis, entre ells, la primera rentadora mecànica. Era com una banyera tancada amb agitadors de fusta, el que va permetre una millor postura, no tenir les mans sempre mullades i estalviar temps en el rentat.

Els descobriments científics, junt amb el desenvolupament de l’energia per operar les fàbriques, van fer de la manufactura del sabó una indústria important. L’ampla disponibilitat del sabó va fer que passés de ser un article de luxe a una necessitat diària. En generalitzar-se el seu ús, va venir el desenvolupament de sabons especialitzats, uns més suaus per al bany i la higiene personal, i d’altres per ser emprats en les primeres rentadores de roba.

Els primers detergents van aparèixer en 1916 en Alemanya, però realment no van popularitzar-se fins a la Segona Guerra Mundial. En aquest període havia escassesa de greixos animals i vegetals, fonamentals per a la fabricació del sabó, és per això que es va començar a utilitzar compostos químics que resultaven molt més econòmics i fàcils de manipular.

A partir de 1950 els productes basats en el sabó van ser gradualment substituïts per detergents sintètics. Aquestos són productes no sabonosos per rentar la roba que són “sintetitzats” o mesclats químicament a partir d’una varietat de matèries primeres. Aquesta combinació funcionava molt bé perquè eliminava bé les taques, i els detergents es van convertir aleshores en un producte  comú en totes les llars, superant la venda de sabó tradicional, que pràcticament havia quedat reduït al sabó en pastilla i en escates.

En la segona meitat del segle XX va continuar el desenvolupament de productes de neteja químics i fàcils d’utilitzar. Algunes innovacions van ser la pols per rentadores automàtiques, els suavitzants de roba, els detergents blanquejants, pols amb enzims, llevataques, detergents concentrats, etc. i una infinitat més de productes amb què es creen noves necessitats als consumidors.
Però tot aquest desenvolupament de productes químics va despertar també la preocupació pels seus efectes sobre el medi ambient. Van aparèixer les primeres plantes de tractament de l’aigua i una major consciència mediambiental que va posar en entredit la inclusió d’alguns compostos químics nocius dels detergents, com els fosfats, esdevenint en el desenvolupament dels ingredients biodegradables, que s’eliminen amb facilitat i poden ser metabolitzats per alguns bacteris.

Avui en dia encara es continua lluitant per evitar els problemes ocasionats pel rebuig desmesurat dels ingredients: espumes, que dificulten la dilució d’oxigen en l’aigua; toxicitat en l’agricultura en utilitzar aigües amb restes de detergents; efectes adversos en la vida aquàtica; i l’eutrofització, proliferació massiva d’algues que esdevé en una notable disminució de l’oxigen en l’aigua, vital per al correcte funcionament de l’ecosistema aquàtic.

Diversos avanços s’han aconseguit al respecte, però encara queda molt per fer i per a que totes les empreses fabricants de detergents siguen conscients i canvien les sues prioritats cap a la utilització d’una química “més verd” que torne a l’essència dels primers netejadors més naturals.

TEXT 2 :

En la història del sabó s'entrellacen sovint la literatura i la llegenda. Ja al segle VI a.C, Homer narra en L'Odissea com Naucasía, filla de Feacia, juntament amb les seves donzelles,esbatusava en l'aigua del riu la roba bruta fins a deixar-la completament neta. Així, a aquest primer mètode de neteja se'l coneix per "peu de donzella".

Una altra llegenda explica que el sabó va ser descobert accidentalment a Roma, per un grup de dones que rentava la seva roba en el riu a la vora del Munti Gripau. En aquesta muntanya s'efectuaven diversos sacrificis d'animals, i les restes de greix es barrejaven amb cendra i altres restes vegetals, que en ploure eren arrossegats muntanya a baix. Aquesta barreja de greix amb cendra acabava en el riu, on les bugaderes van observar que la roba quedava més neta en fregar-la amb ella.

Però deixant al marge aquests mites i llegendes, i centrant-nos ara en la part històrica, hi ha indicis que ja en l'antiga Babilònia s'usava el sabó, i que també els sumeris i els hebreus ho coneixien. Així mateix, els egipcis ho van utilitzar tant per rentar la roba com per a finalitats medicinals. Al segle I d.C , el naturalista i historiador romà Plinio, ens parla en els seus escrits d'un sabó tou conegut pels antics pobles germans, i un altre sabó més dur utilitzat pels gals. També al segle II d. de C., el metge romà Galeno ens va facilitar les primeres notícies sobre l'ús del sabó com a mitjà per guarir ferides, així com per a la fàcil eliminació de la brutícia del cos i dels vestits.

La fórmula més antiga coneguda del sabó, data aproximadament del 2250 a. de C., però no va ser fins al segle VII i precisament a la ciutat italiana de Savona (a la qual deu el seu nom) on es va començar a elaborar un sabó a força d'oli d'oliva, que també es feia a Espanya i era conegut com a "Sabó de Castella". La indústria sabonera va florir a les ciutats costaneres del Mediterrani, afavorides per l'abundant presència de l'oli d'oliva i la sosa natural, procedent de les cendres de les algues marines. Al segle XV apareix també el conegut "Sabó de Marsella", preparat amb una barreja d'ossos (rics en potassi) i greixos vegetals.

Al segle XVI el sabó era extremadament car, per la qual cosa el seu ús no estava molt difós. És per això que no va ser realment fins al segle XIX, quan es va estendre l'ús del sabó al llarg d'Europa i la resta del món.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTIVITATS:

1.    Després de llegir la història del sabó fes-ne un resum de la seva importància al llarg dels temps. 
2.    Comenta alguna curiositat que t’hagi sorprès i que desconeixies.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
http://artesanssabonerscatalunya.blogspot.com.es/p/historia-del-sabo.html

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/historia-del-sabo/video/3204690/