CARTELL

1. Què és un cartell?
És un material gràfic que transmet un missatge i que està integrat en una unitat estètica. Presenta informació de manera concisa i directa i té una funció informativa que s’assoleix a través d’una comunicació clara, d’atractiu visual i de certa força emotiva.
Els cartells són un recurs efímer i valuós, on la informació l’ha de facilitar l’enginy, la simplicitat i la intuïció en la composició dels elements que hi apareixen.
La funció del cartell varia segons el tipus de informació que presenta. El cartell envia sempre un missatge determinat amb el propòsit de ser recordat pel seu receptor i d’actuar en concordança amb al que proposa o emet.
1.1.Tipus de cartells i funcions
Distingim dues classificacions de cartells, que alhora estan determinades per la seva funció específica:
Cartells informatius: dissenyats per comunicar esdeveniments, conferències, cursos, reunions socials, espectacles o similars. En definitiva, per donar a conèixer activitats o actes concrets de l’entitat. El text és el més important del cartell perquè ofereix les dades de l’esdeveniment.
Cartells formatius: tenen una funció́ divulgativa o educativa. Acostumen a estar relacionats amb la prevenció o millora d’hàbits, la salut o la seguretat i estan orientats a motivar al públic amb actituds de confiança, consciència o esforç̧. En el cartell formatiu la imatge hi predomina i el missatge s’expressa de manera clara i recolzat sobre un text breu.
2. Els cartells i el llenguatge visual
2.1. El missatge i el text complementari
·    El títol: És el titular del cartell que pretén captar l’atenció́ de la persona que el rep. En el cas dels cartells informatius, resumirà el nom de l’activitat que es dóna a conèixer. En el cas dels cartells formatius, farà menció a la idea de la qual el públic cal que prengui consciència.
El títol és un element imprescindible en qualsevol dels dos tipus de cartells. Ha de constar amb un cos de lletra que ens permeti llegir-ho a tres metres de distància. És un element verbal que té la finalitat d’atraure i de resumir. Vol captar l’atenció de l’observador i provocar una sensació.
S’aconsella que sigui breu, amb capacitat persuasiva, que reforci el contingut principal del missatge i que encaixi amb el conjunt del cartell, respectant la resta d’elements que hi apareixen. Sovint, en el cas dels cartells formatius, el títol es reemplaça per l’eslògan.
·    L’eslògan: És una frase curta, sense descripcions, original, fàcil de recordar, clara i engrescadora. L’eslògan sempre ha de provocar alguna sensació i es converteix a la llarga en la idea-resum de l’entitat o de la campanya. (veure arxiu “què és un eslògan”)
Com ja sabeu, té molt en compte el principi de l’economia del llenguatge: sintetitza o elimina les unitats que no siguin imprescindibles. Es dóna prioritat a les paraules planes (substantius, verbs i adjectius), en detriment de les paraules eina (articles, preposicions i conjuncions).
La mida de la lletra de l’eslògan és lleugerament més petita que la del títol.
·    La informació complementària: Aquest text compleix una doble funció en el cartell: reforça el titular i ofereix una impressió d’equilibri en la composició. La redacció d’aquest text no ha de ser molt extensa, s’ha de visualitzar en pocs segons. El text ha de ser curt, directe i clar, pretenent comunicar amb les mínimes paraules possible.
La informació complementària acostuma a estar ubicada al peu del cartell i la mida de la lletra és inferior a la del títol i a la de l’eslògan. Té la funció de clarificar i aprofundir en el missatge. Ofereix detalls que amplien la informació del títol i globalitzen la informació, és a dir, la contextualitzen.
Com a informació complementària, entenem les dades de l’esdeveniment (ubicació, dates, contingut de les sessions...), ampliació o breu explicació del títol i dades de contacte (xarxes socials, telèfon, pàgina web, ubicació de l’entitat).
·     Les imatges: Són la síntesis que resumeix la idea del missatge en la mínima expressió gràfica. Una imatge és sempre una representació sobre un suport (en paper, sobre pel·lícula, digital...) i és un missatge en sí mateix. Tenen una estreta relació amb el títol del cartell.
L’ull humà rep un 80% de la informació exclusivament per la percepció visual i això dota a la imatge d’un pes especial dins de la composició del cartell. Tot i així, és recomanable que no ocupin més d’un terç̧ de l’espai.
La imatge pot assumir diferents tipus de funcions. En distingim tres:
Funció descriptiva: pretén definir clarament el que representa. Detalla i retrata la realitat de l’objecte per transmetre amb fidelitat la seva descripció.
Funció expressiva: la seva intenció és comunicar sentiments o emocions al públic. Pretén provocar una reacció determinada i pot separar-se en major o menor grau d’allò que representa.
• Funció connotativa: la majoria són imatges simbòliques amb un missatge propi conegut per l’emissor i el receptor. Entenem com a missatge connotativa les senyals de tràfic, els logotips...
Totes les imatges poden tenir alhora un caràcter estètic, malgrat que la intenció inicial en el moment de crear-les no hagi estat aquesta.



El logotip: És un signe o grafisme mitjançant el qual es representa a l’entitat. Manifesta o defineix a l’organització, diferenciant-la d’altres. Sorgeix de la necessitat de recolzar i unificar tots els productes que sorgeixen des de l’entitat.
No s’ha de modificar constantment i ha de constar d’uns requisits bàsics: ha de ser senzill i fàcil de reconèixer i recordar, ha d’estar relacionat amb allò que anuncia o representa, ha d’estar present a tots els materials públics i oficials de l’associació, ha de ser responsiu (es podrà adaptar a diferents escales i formats sense perdre la seva essència), ha de generar impacte visual i ha de ser únic i atemporal.
Es recomana que el logotip s’ubiqui a la part inferior del cartell. Cal tenir en compte si hem d’incloure al cartell els logotips d’altres entitats col·laborades. En aquest cas, caldrà que tots els elements estiguin alineats entre ells, a la mateixa alçada, i utilitzant línies horitzontals imaginàries com a guia.
La tipografia: El tipus i el cos de la lletra que escollim poden incidir en la llegibilitat del text i en el significat emotiu. Una tipografia encertada i combinada amb una bona imatge poden resultar el més impactant del missatge global. És una eina que serveix per crear i transmetre significats. Cada lletra és un element que aporta riquesa i estètica a la composició total del cartell.
Tot i que la tipografia no compta amb una normativa oficial, s’estableixen una sèrie de criteris d’utilització. Els tipus de lletra més fàcils de llegir són aquells que presenten una diferenciació més clara entre els caràcters. Per això, es recomana no utilitzar una font massa ampla o condensada.
El text ha de poder llegir-se a tres peus de distància. Es recomana no superar el màxim de tres tipus de lletra per cartell i no és adequat abusar de les majúscules: utilitzar- les preferiblement per als títols.
Els factors que poden intervenir en la tria de la lletra més adequada són: la mida del suport (cartell en paper o en pantalla), la distància del lector amb la pantalla o el suport físic i l’efecte que es vol transmetre.
Distingim entre diferents tipus de lletres:
Lletres amb serif (famílies romanes): Es caracteritzen per portar al pal principal de la lletra una terminació que li fa de suport. Expressa sobrietat, classicisme i solemnitat. Exemples: Times, Garamont, Courier, Serifa.
Concurs de cartells
• Lletres de pal sec (famílies grotesques): No compta amb cap terminació al pal principal de la lletra. Indiquen dinamisme, força, són funcionals i de lectura fàcil. Exemple: Arial, Avalon, Avantgarde.
Concurs de cartells
• Lletres angleses o manuscrites (famílies itàliques o cursives): Lletres generalment inclinades i que imiten l’escriptura a mà. Indiquen moviment, dinamisme. Exemple: English, Campaign, Brochure, Staccato.
Concurs de cartells
• Lletres decorades (famílies ornamentals): Lletres decorades per potenciar el que es diu. Fan pensar en lletres modernistes i s’acostumen a fer servir només per encapçalar el text. Exemple: Busker, Algiers.
Concurs de cartells
El cos de la lletra: És la mesura que determina la proporció de la mida d’una tipografia. Variarà en funció de l’ús que vulguem donar al text en concret, del tipus de suport i del tipus de família tipogràfica escollida.
  • Es recomana que el títol es pugui llegir a uns 4 peus de distància (1,2 metres) i que incorpori caràcters que oscil·lin entre els 2-3 cm d’alçada.
La cursiva i la negreta: La cursiva serveix per destacar gràficament les paraules o frases importants del text, les paraules o conceptes d’idiomes estrangers, per marcar els títols de llibres i l’ús metalingüístic dels mots. Tot i això, les utilitzarem amb moderació i les reservarem per a ocasions imprescindibles perquè, més enllà de la seva funció, poden dificultar la llegibilitat per la seva inclinació.
La utilització de la negreta serveix per ressaltar paraules destacables. Ens ajuda a prioritzar un missatge important o una idea bàsica del sentit global del text. Té la funció de permetre localitzar una paraula dins d’un text, sense haver de llegir-lo sencer.
La lletra majúscula: La lletra majúscula permet una millor lectura d’un text, tot i que queda limitada a uns usos específics.
És important saber quan cal utilitzar-la perquè té una funció demarcativa i distintiva. Cal fer-ne el seu ús habitual (després d’un punt, d’un punt i a part, de punts suspensius, de noms específics, de signes d’interrogació i exclamació) però també la poden utilitzar per a títols o per remarcar frases o conceptes importants.
És recomanable no fer un abús de la majúscula perquè pot desorientar i fer l’efecte contrari: provocar sensació de confusió en el públic per no saber què és important o què cal prioritzar a l’hora de llegir el cartell.
El color: Es tracta d’un dels elements fonamentals del cartell. S’ha d’escollir de manera conscient i atenent a unes normes senzilles: és adient utilitzar pocs colors, els fons contrastants potencien la percepció del missatge, l’harmonia s’aconsegueix utilitzant colors propers en el cercle cromàtic, la tensió s’assoleix utilitzant colors oposats en el cercle.

Cada color té relació amb alguna idea o emoció i és important atendre al significat. Quan escollim un color, ho hem de fer en consonància amb la resta d’elements del cartell.
Si estem treballant sobre imatges, la millor solució és escriure el text en blanc o emmarcar-lo en un quadre que ajudi a no confondre’l amb el fons. Sobre un fons on predominin colors foscos, els colors suaus per a la lletra sempre seran una bona opció: si no hi ha contrast, no hi ha llegibilitat.
La combinació negre sobre blanc: és la més coneguda i acostuma a funcionar, tot i que pot resultar avorrida o poc atractiva. És el major contrast i això permet transmetre el missatge de manera més clara i directa. La combinació de blanc sobre fons negre, en canvi, no és gaire recomanable perquè es llegeix pitjor i cansa la vista.
La combinació groc i negre: és la relativa a senyals d’advertència perquè es veu des de més distància. És una bona combinació per a enviar missatges urgents i breus, però no per a textos llargs.
Vermell i blanc: Tot i que aparentment crida la nostra atenció, els textos no es llegeixen correctament. A més, quan el text és blanc sobre fons vermell, satura la vista i encara impedeix més la llegibilitat.
• Text multicolor: Mai està justificat. No s’ha de confondre la combinació de colors i tipografies amb el text multicolor. El resultat és manca de llegibilitat i manca d’uniformitat. A més, ofereix sensació de poca serietat.


ACTIVITATS:

  1. Analitzem cartells: Observeu els cartells que teniu a continuació i responeu a les següents preguntes per a cada un d’ells:

a. Es tracta d’un cartell formatiu o bé informatiu? Per què?
b.  A qui va adreçat?
c. Quin és el títol o l’eslògan?
d. Hi apareix informació complementària? Quina? On està ubicada en el cartell?
e.  Hi apareixen imatges? Quina funció tenen?
f.  Quins logotips hi apareixen?
g. Creus que la tipografia és encertada? De quin tipus diries que és la lletra utilitzada en el títol i/o eslògan?
h. Quants colors hi apareixen? Com és el contrast? Creus que és una bona combinació?






2.Disseny del cartell: ara us toca dissenyar el vostre cartell per a la campanya de recollida d’oli reciclat. Cal que tingueu en compte tot el que hem estudiat.



3. Concurs de cartells. Després d’exposar els diferents cartells, entre tots valorarem les propostes de cada grup i votarem per escollir aquell que servirà per a la nostra campanya. (El que sigui més original, atractiu, que contingui tota la informació necessària…)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els nostres mestres saboners

D'oli brut, sabó net

Comencem el projecte!!